|
|
|
|
Editorial
|
|
Educació, en superlatiu
|
|
|
Més enllà dels graus de la comparació, hi ha realitats que tenen una caracterització superlativa per la seva importància i transcendència. Algunes, malauradament, amb connotació negativa, com ara la guerra o la fam. D'altres, com és ara l'educació -malgrat les limitacions i els reptes-, amb sentit positiu. Aquest és el nucli del missatge de la Gravissimum educationis, la Declaració sobre l'educació cristiana del Concili Vaticà II, promulgada el 28 d'octubre de 1965, ara fa tot just cinquanta anys.
La constatació de les transformacions del món va situar l'educació com una qüestió de prioritat màxima per al desenvolupament de cada ésser humà i per a cadascun dels pobles de la terra, per a qualsevol àmbit de la societat i per a la convivència fraterna entre tots. Educació, doncs, en superlatiu, pels seus desafiaments que van de la universalització al seu accés i de la seva qualitat als reptes generats per l'ús de les darreres tecnologies. Educació, en superlatiu, per la prioritat de la persona, el seu projecte i realització, és a dir, la seva vocació. Una vocació que, seguint la perspectiva inclusiva del Concili, incorporà tant un plantejament secular -una crida al desenvolupament, a la maduració personal i a la recerca de sentit- com, també, l'orientació de l'educació cristiana -una crida a la síntesi fe-cultura i una vida que per als creients té en Jesucrist la referència definitiva. Educació, en superlatiu, pel conjunt de protagonistes, siguin individus (infants, joves, pares, mestres, professors, etc.) o institucions (escola, universitat, estat, església, etc.), sota una perspectiva de les garanties i de les responsabilitats, és a dir, dels drets i dels deures.
Què ens queda de la Gravissimum educationis? Pel que fa als aspectes reflexius, una concepció molt potent de l'educació; la renovada visió de l'educació cristiana; l'argumentari que justifica l'activitat educativa de l'Església molt més enllà d'una tasca de suplència; la insistència en la coresponsabilitat i la col·laboració dels agents, etc. Quant a l'ordre pràctic, un important llegat derivat de les adaptacions, dels processos i de les concrecions en els diversos indrets del món i també a casa nostra; però, sobretot, "educació en superlatiu" com a invitació i impuls a mantenir-nos renovadament fidels i apassionadament compromesos en quelcom que és decisiu.
Dr. Andreu Ibarz Mellado
Director general de Blanquerna-URL
|
|
|
|
|
|
Publicació electrònica mensual. Gabinet de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull
Coordinació: Anna Roig annarl@blanquerna.url.edu
Redacció: Anna Roig i Laura González lauragm9@blanquerna.url.edu
|
|
|