|
|
|
|
Editorial
|
|
Competència per connectar i desconnectar?
|
|
|
L'actual escenari polític ha revifat l'expressió "desconnexió", tot i que el seu ús popular -i sovint metafòric- ve de lluny. Vivim, però, en una mena de dialèctica connexió-desconnexió que apliquem, per exemple, en un sentit o en l'altre, a la capacitat d'escoltar, de relacionar-nos o de crear vincles.
En efecte, el bon comunicador ha de connectar amb el públic: valorem la connexió ment-cos-esperit que ara es descriu amb una terminologia més actual; durant la vellesa desenvolupem un estil de vida per mantenir les neurones connectades; la família, la religiositat, l'associacionisme o els moviments assemblearis apunten al tarannà de la connexió.
D'altra banda, força joves -segons les seves pròpies paraules- desconnecten dels professors i dels pares i, alhora, despleguen un gran nombre de connexions a través d'imatges i de missatges des del mòbil; el món tecnològic ensenya que les desconnexions fetes de qualsevol manera poden tenir un alt cost; els adults tenim el desig -no sempre prou satisfet- de desconnectar de la feina durant el cap de setmana; les famílies intentem prevenir o evitar connexions indegudes dels fills a través de l'ordinador; en l'àmbit hospitalari la desconnexió d'un pacient terminal pot implicar la intervenció del comitè ètic; una recent campanya ha proclamat "conduint, desconnecta"; determinats problemes domèstics es redueixen quan es desconnecta la televisió o el mòbil en compartir taula, etc.
També, l'ambient postmodern ha contribuït amb el seu gra de sorra parlant de connexions líquides, fent referència, entre altres coses, a la seva provisionalitat, la lleugeresa i el dinamisme. Més enllà de la condició humana i les seves produccions -història, cultura, emocions, sentiments, etc.-, el món globalitzat ha desenvolupat noves i nombroses interrelacions que cal saber gestionar mitjançant la capacitat de connectar i desconnectar.
En aquest sentit, és del tot impossible que la universitat quedi al marge d'aquest repte. Per què? Perquè sovint encoratgem els nostres alumnes a fer moltes més connexions cognitives a partir de les diverses informacions o de les diverses àrees del saber. Perquè la vocació universal i la dimensió internacional de la universitat han de fomentar el pas d'una globalització de confrontació a una cultura de la proximitat a partir del coneixement, de l'encontre i del diàleg, establint veritables connexions. Perquè, en la realitat professional, les connexions són un element clau. Perquè l'humanisme, l'art, la pau, l'acollida, el respecte, la col·laboració, la solidaritat, la seguretat, la tolerància, el sentit comunitari, etc., queden més pròxims de la connexió que de la desconnexió. En l'educació, construir murs, reconstruir fronteres i tallar ponts sempre seran un fracàs. Davant els nous entorns socials, econòmics, culturals, polítics o laborals, la bipolaritat connexió-desconnexió suposa un desafiament molt profund per a la universitat. En qualsevol cas, tenir criteri del perquè, del què i de qui, del com i del quan ens connectem o ens desconnectem en la vida personal, professional o ciutadana és una exigència per al futur.
Dr. Andreu Ibarz Mellado
Director general de Blanquerna-URL
|
|
|
|
|
|
Publicació electrònica mensual. Gabinet de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull
Coordinació: Anna Roig annarl@blanquerna.url.edu
Redacció: Anna Roig i Laura González lauragm9@blanquerna.url.edu
|
|
|