|
|
|
|
Editorial
|
|
Els joves també interpel·len la universitat
|
|
|
El document final del recent Sínode dels bisbes (octubre 2018), sobre «Els joves, la fe i el discerniment vocacional», mereix una lectura atenta i, fins i tot, un treball d’anàlisi compartida. És evident que ens pertoca, atès que som una institució diocesana, per l’ideari, la missió, els valors centrals del projecte, la situació vital dels estudiants, el sentit dels dos grans eixos del Pla Estratègic, l’existència d’una activitat pastoral i, també, per donar coherència als desitjos sobre el futur de Blanquerna explicitats en la darrera festivitat de Sant Tomàs.
Una de les principals novetats del Sínode ha estat la participació i la mateixa presència dels joves que sens dubte ha provocat una enorme ressonància en el resultat. El document final -extens, amb voluntat de síntesi i del tot entenedor- té una clara perspectiva pastoral, és a dir, després d’escoltar, discernir i recollir nuclis temàtics generadors vol ser «un mapa per a orientar els pròxims passos que l’Església és cridada a fer» en relació amb els joves. Aquesta perspectiva original ja ha estat a bastament presentada i comentada. El document, però, també permet lectures parcials segons interessos, per exemple la diversitat de contextos i cultures dels joves (p.10-14), els elements clau del context contemporani dels joves (apartat «Tres nusos crucials» p. 21-31), el lligam entre identitat i relacions personals (p. 32-39), formes de vulnerabilitat de molts joves (p.40-44), aspectes significatius de la cultura del present (p.45-47), etc. Així mateix el document és profundament suggerent perquè és capaç de «parlar» a cadascuna de les realitats que tinguin voluntat d’«escoltar». Comparteixo un incipient exercici a base d’uns titulars que recullen algunes constatacions aplicables al nostre projecte.
1) La universitat ha d’esdevenir un entorn d’escolta de les expectatives i esperances dels joves i, també, un escenari privilegiat d’acompanyament integral.
2) La cultura del present dels joves ens concerneix i ens implica. L’ara dels joves és probablement l’ara més significatiu i més punyent de la humanitat.
3) Per als joves, les relacions humanes són, per sobre de les estructures, el vehicle preferencial per al procés de creixement i desenvolupament humà.
4) La formació integral -superant mirades selectives, reconeixent una realitat connectada i assumint una antropologia plena de la persona- exigeix una educació integral des d’un paradigma actualitzat. En efecte, no sols una integració de dimensions sinó també de perspectives i de profunditat tot copsant l’entrellat dels problemes i afavorint la unificació de la persona humana.
5) Els processos de transformació del món, la societat i la mateixa universitat han de ser entorns de protagonisme i participació dels joves. La universitat ha d’optar a favor d’una cultura dels «junts» i «amb».
6) La pedagogia en el marc de l’educació superior ha de ser capaç de desplegar competències específiques, però també afavorir un «viatge de descoberta» sobre el sentit, la llibertat, la vocació personal i el projecte de vida perquè la universitat ha d’esdevenir un lloc d’interpel·lació i discerniment. La cultura de la provisionalitat, que afavoreix un allargament indefinit de l’adolescència i l’ajornament de les decisions, genera una mena de paràlisi decisional, interpreta erròniament el sentit de l’etapa juvenil.
7) La universitat no pot ser aliena a un procés d’encisament, atracció i inspiració de tot allò que humanitza. Amb llibertat cal oferir als joves models de vida i crides a la vida amb la profunditat i radicalitat equivalent a les seves inquietuds i aspiracions més altes.
Continuem treballant el tema?
Dr. Andreu Ibarz Mellado
Director general de Blanquerna-Universitat Ramon Llull
|
|
|
|
|
|
Publicació electrònica mensual. Gabinet de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull
Coordinació: Anna Roig annarl@blanquerna.url.edu
Redacció: Anna Roig i Laura González lauragm9@blanquerna.url.edu
|
|
|