N. 228
Maig 2019
Home
Editorial
Llibres
Notícies
Editorial
Professions canviants, "formació híbrida"?
Per "formació híbrida" em referiré a la manera senzilla de conceptualitzar el fenomen cada vegada més generalitzat i, alhora, amb diverses fesomies consistent en una oferta acadèmica que integra itineraris, fórmules o packs complementaris i/o tradicionalment distanciats. Sense pretendre una presentació acurada, estem parlant dels dobles i inclús triples graus, graus simultanis, segones titulacions, etc. Aquest fenomen va arribar en el seu moment a l’educació no universitària a través de la formació dual i, més recentment, amb el batxillerat professionalitzador i els dobles títols de batxillerat + CFGM.

Certament aquesta realitat creixent obre múltiples preguntes: estem davant d’una onada de màrqueting que reacciona amb un canvi de plantejament en relació amb una oferta universitària competitiva i, alhora, força esgotada en el seu model -entre altres coses- per l’ingent nombre de títols, alguns dels quals quasi indiferenciables? Es tracta d’una hibridació dels sectors professionals que exigeix un plantejament molt més flexible, obert i amb un cert mestissatge? Aquesta formació, és una manera intel·ligent d’assegurar el futur professional davant un món volàtil i incert? No es deu tractar pas d’un fenomen de reacció amb un bon grapat de causes ben justificables? I etcètera.

Reconeixent la complexitat a què ens porten les preguntes, m’agradaria remarcar la tesi d’una reacció -tot i que desgraciadament tardana- amb petites dosis convulsives. I és que, en general, les universitats i el sistema universitari no es caracteritzen per la seva capacitat de reacció. En tot aquest fet hi ha bona part de reacció a un sistema universitari encara molt ancorat en l’especialitat; a un model que no ha incorporat prou optativitat i flexibilitat en el grau; a un sistema, una societat i, sovint, uns estudiants que ho han exigit "tot" al grau i no han entès què aporta el màster o el doctorat; a la constatació d’un model d’aprenentatge i una vida professional molt interconnectada i plural a través de la realitat digital que ja viuen les joves generacions i encara pendent en la vella estructura universitària; a una reacció per donar més temps a la maduració vocacional i professional dels universitaris contemporanis; a la constatació de massa zones de confort de tants docents, estructures universitàries o del mateix sistema. No sé pas -em temo que no- si totes aquestes noves propostes han estat formulades amb serenor des del "nucli dur" reflexiu i estratègic de les universitats o més aviat per altres col·lectius. Ens pot donar una pista el fet que, més que "refer" de dins estant -amb tot el canvi transformador que això suposa-, s’hagi optat majoritàriament per "afegir" noves peces a l’itinerari acadèmic que hauran de realitzar els futurs estudiants. Aquesta, ha de ser la resposta principal? La més creativa? La de més qualitat?

En qualsevol cas, no podem ignorar aquesta realitat, ni banalitzar-la, ni no deixar-nos interpel·lar. De fet, d’alguna manera, nosaltres participem en aquesta tendència. Però això no impedeix que en puguem fer una certa autocrítica i discerniment. Convido tothom a reflexionar, analitzar, proposar..., sense convulsions i amb la garantia que ens ha de donar el sentir-nos universitat tot dissenyant el millor per al futur. Mantinguem-nos amatents i proactius, sobretot, a "refer" el que calgui.

Dr. Andreu Ibarz Mellado
Director general de Blanquerna-URL
Publicació electrònica mensual. Gabinet de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull
Coordinació: Marta Clos martacj@blanquerna.url.edu
Redacció: Marta Clos i Maria Girona mjesusgv@blanquerna.url.edu