|
|
"El repte de la infermeria és la recerca; hem de demostrar que podem fer-ho"
|
|
Entrevista al professor de la Facultat de Ciències de la Salut Jordi Adamuz
|
Des de petit tenia clar que volia dedicar-se a cuidar persones i va estudiar Infermeria a Blanquerna, perquè era l'única universitat en la qual podia fer pràctiques des del primer curs. L'any 2007, tot just quan va acabar la diplomatura, va començar a treballar a l'Hospital de Bellvitge, un dels llocs on havia fet les pràctiques, tot i que li van telefonar també de dos grans hospitals públics catalans on també havia fet pràctiques. El passat mes de març va defensar a la Facultat de Medicina de la UB la tesi doctoral amb el títol Impacto de la neumonía adquirida en la comunidad en el consumo de recursos sanitarios posterior al alta hospitalaria. I des de fa uns quants anys és professor de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL. La trajectòria professional del Dr. Jordi Adamuz és l'exemple del recorregut que tenen les noves generacions de professionals de la infermeria en tres camps, l'assistencial, l'universitari i el de la recerca. El de la recerca és ara el repte més important en una professió molt poc reconeguda en aquest àmbit.
-Tenia clar que volia ser infermer, no metge.
-Des dels sis o set anys, a partir de mirar una sèrie de televisió, ja tenia molt clar que m'agradava cuidar. A mi no m'agradava diagnosticar, que és el que fan els metges; jo volia estar al costat del pacient vint-i-quatre hores. El que passa és que fins que no t'enfrontes a la pràctica i no veus el pacient no saps si t'agradarà al cent per cent. I llavors vaig escollir Blanquerna per estudiar Infermeria, sobretot perquè el primer any ja es feien pràctiques.
-Què li va aportar a Blanquerna com a professional?
-Sobretot l'esperit crític. Les ganes de buscar informació, de formar-me contínuament en el que vull arribar a fer, fer-me preguntes sempre sobre la convivència diària amb el pacient... Això és el que més valoro. Les ganes d'aprendre, de voler fer més i fer avançar la nostra professió.
-Com a professor, què intenta transmetre als seus estudiants?
-El que els intento transmetre ara mateix és la importància de la recerca, sobretot des del Seminari de 4t. I també que entenguin que en la nostra professió, si no podem demostrar amb avenços científics allò que podem fer, mai no podrem progressar com a professió, i encara menys al ritme de la resta de professions. Per això els alumnes de grau tenen una formació específica en investigació infermera, amb un treball de final de grau que els ajuda a desenvolupar un projecte científic.
-Vostè sosté que per entrar en un camp tan nou a casa nostra com la recerca en infermeria cal aprofitar camins ja fets, com ara la recerca mèdica. Què vol dir?
-Ho explico amb un exemple. Jo vaig començar en el camp de la recerca perquè estava treballant els caps de setmana a l'Hospital de Bellvitge i em van dir que hi havia una vacant d'infermera d'investigació en malalties infeccioses. Com que només treballava els caps de setmana, em vaig dir: "Endavant, vaig a provar-ho." Vaig començar a treballar en un equip mèdic que investigava sobre pneumònia, i eren investigacions molt biomèdiques. Aleshores, fent el seguiment al pacient amb pneumònia en l'àmbit hospitalari, em vaig adonar que alguns pacients em deien: "Escolta, Jordi, jo ara quan arribi a casa què faig amb el meu nen petit? Reservo uns quants dies en un hotel per no encomanar-li la pneumònia?" Em feien preguntes de desconeixement total de la patologia, de com s'havien de cuidar. I vaig pensar: "Alguna cosa està fallant aquí; alguna cosa no estem fent bé." I l'educació del pacient és rol d'infermeria, i no s'està fent. Aleshores el que vaig fer va ser aprofitar que hi havia una línia mèdica d'investigació en pacients de pneumònia i hi vaig afegir una sublínia nova en aquest tipus d'investigació, que és l'educació al pacient.
-I l'adapta al seu camp.
-Exacte, podem aprofitar línies creades i consolidades des de fa molt de temps, perquè hi ha molta investigació infermera dintre d'aquestes línies que podem aprofitar també sense necessitat de crear-ne de noves. Crec que és un camí per començar dins de la investigació infermera. És totalment cert que haurem de crear línies noves perquè no tot allò mèdic té un vessant infermer, però ho podem aprofitar.
-La seva tesi és una barreja de les dues disciplines.
-És biomèdica però té un pilar fonamental que s'enfoca a la infermeria. La meva tesi tracta el tema del consum de recursos sanitaris dels pacients després de marxar de l'alta hospitalària i que han patit una pneumònia. He mesurat el consum a partir de tres eixos: quants pacients reingressen després de marxar d'alta hospitalària, quants pacients van al CAP i quants consulten a Urgències sense ingressar. Una de les conclusions principals ha sigut que un terç dels pacients consumeix recursos sanitaris; és a dir, o reingressa, o va al CAP, o a Urgències, durant els 30 dies posteriors a l'alta hospitalària. Per tant, és un volum elevat comparat amb altres patologies.
-Quines en són les causes?
- Per diferents motius, però els principal són l'empitjorament de la pneumònia, descompensacions de les patologies de base que presenta el pacient i també els dubtes a l'hora de seguir un maneig correcte de la pneumònia durant aquests trenta dies. Hi ha un desconeixement sobre què és la patologia, com s'ha de cuidar, etc. Hi ha un consens general sobre el fet que s'ha de fer alguna cosa per reduir reingressos i consum d'aquests recursos.
-El segon eix és el de la mortalitat.
-El que hem fet ha estat seguir el pacient durant un any un cop rebia l'alta hospitalària i hem analitzat quants d'ells morien durant aquest any. Un 7% dels pacients moren a causa de malalties infeccioses i cardiovasculars. I, curiosament, és durant els sis primers mesos que moren més pacients per malalties infeccioses associades a la pneumònia i a factors sanguinis que es podien veure alterats per haver patit aquesta malaltia. Per tant, es podrien crear noves estratègies per reduir aquesta mortalitat durant els sis primers mesos.
-I el tercer és el purament infermer.
-Es tracta d'un programa educatiu als pacients amb pneumònia durant el seu ingrés hospitalari en tres hospitals de Catalunya: l'Hospital de Bellvitge, l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Arnau de Vilanova de Lleida. Hi han participat unes vint persones entre infermers i metges, i el que hem fet bàsicament és una intervenció a dos grups de pacients abans que rebessin l'alta. A un grup li proporcionem un programa educatiu creat a partir d'un model que es diu PRECEDE, que pretén garantir coneixements, habilitat i actituds; una mica el que es fa a la Facultat amb l'estudiant però aplicat al pacient. A l'altre grup no li donem cap programa, simplement sabien el que els explicava la infermera i el metge. Aleshores, durant els 30 dies posteriors a l'alta hospitalària, hem reduït gairebé un 50% els reingressos i el consum de recursos en general en el grup de pacients que havia rebut el programa educatiu.
-Quins creus que són els reptes de la infermeria?
-El repte principal és la recerca, hem de demostrar que podem fer-ho. Ens fan falta doctors en infermeria o en medicina, però que siguin infermers i que investiguin la ciència infermera. Si no fem recerca, no avançarem en la professió. Jo tinc molt clar que hem d'aprofitar altres professions que estan investigant des de fa molts anys i que ja tenen línies molt ben definides per aconseguir consolidar la nostra recerca a partir de la seva. No hem de crear res de nou, ja està creat.
|
|
"Ens fan falta doctors en infermeria o en medicina, però que siguin infermers i que investiguin la ciència infermera"
"Hem d'aprofitar altres professions que estan investigant des de fa molts anys i que ja tenen línies molt ben definides per aconseguir consolidar la nostra recerca a partir de la seva"
|
|