|
|
|
|
Entrevista
|
|
|
"Un bon docent ha d'emocionar, l'estudiant ha de sentir que vol emmirallar-se en el seu professor"
|
|
Lluís Puig és un pioner en la difusió de la fisioteràpia a Catalunya. Durant més de quatre anys ha tingut la seva pròpia secció al "Fem Salut" del programa Els Matins de TV3, quan el dirigia el periodista Josep Cuní, i actualment col·labora al programa Tot és possible de RAC1 amb la secció "El fisioterapeuta a casa". Ha escrit diversos llibres divulgatius sobre la seva professió i imparteix nombrosos cursos, sobretot a França, un dels països referents en l'exercici de la fisioteràpia. És alumni de Fisioteràpia Blanquerna i ara n'és també professor del grau. És un defensor de la tasca del fisioterapeuta en la prevenció, per això creu que la comunicació és vital: "Cal sensibilitzar la gent sobre el seu cos perquè en tingui més consciència. Gran part dels nostres mals provenen de males postures i moviments repetitius". Té la seva pròpia pàgina web i el bloc.
|
_
Com ha estat la seva experiència com a comunicador expert en fisioteràpia?
Ha estat realment bona. Sempre m'ha agradat parlar de temes poc explorats en el camp de la fisioteràpia, com ara la prevenció. Sempre es tendeix a associar el fisioterapeuta amb el tractament i no tant amb el manteniment i la prevenció. En Josep Cuní em va donar l'oportunitat de parlar d'aquests temes al seu programa. Vam coincidir en un acte en el qual ens va dir textualment: "Aneu i prediqueu, sortiu i parleu, feu-vos notar", i li vaig prendre la paraula. Li vaig escriure i, tot i que em va costar dos anys convèncer-lo, ho vaig aconseguir. Li vaig dir que el seu programa, en prime time i al matí, era un lloc molt escaient per tenir una secció de fisioteràpia i que podíem donar-li l'enfoc que volgués, analitzant situacions, per exemple. Dos anys després d'aquella jornada vam començar amb la secció.
Costa relacionar un fisioterapeuta amb el món de la comunicació. Què hi pot aportar?
Sensibilitzar la gent sobre el seu cos perquè en tingui més consciència. Gran part dels nostres mals provenen de males postures i moviments repetitius. Les males postures les podem mirar d'evitar, i els moviments repetitius els podem mirar de compensar.
Ha escrit diversos llibres sobre fisioteràpia adreçats a l'usuari. Què podem fer a casa per cuidar el nostre cos?
Jo aconsello a molts dels meus pacients que escriguin en un full les activitats que fan en el dia a dia. Moltes d'aquestes activitats les fem d'esma, no hi parem atenció, i molts dels gestos que fem no els fem correctament. Aleshores, ja guanyaríem molt corregint part d'aquests gestos que fem quotidianament: des d'ajupir-nos per cordar-nos la sabata quan seria millor elevar la cama i recolzar-la, fins a flexionar els genolls quan ens ajupim o inclinar-nos cap endavant sense posar una cama al davant i una altra al darrere. A casa podem ser conscients de tot això. A més, jo recordo que quan treballava a la televisió, molta gent em parava pel carrer i em deia: "moltes gràcies pel que diu però jo ja no hi sóc a temps de fer tot això que recomana". No és veritat, hi som a temps sempre. Petites coses ens poden donar una millor salut, d'això n'estic segur.
La fisioteràpia és una necessitat o un luxe?
Fins ara semblava més un luxe, però cada cop més s'ha convertit en una necessitat. Tot just fa un moment escoltava el Dr. Josep Baselga a la ràdio i deia que fins ara era un tabú parlar de càncer i ara que un 60 % i escaig dels pacients amb càncer es cura, aquest tabú comença a trencar-se i canviar. D'igual manera, la concepció de la fisioteràpia també canvia i ha canviat. Jo crec que li hem de donar el caire que es mereix, i no se'ns ha d'associar amb aquest ideari de massatgista, una cosa que ens passa sovint. Més enllà de fer massatges, podem ajudar molt.
Com?
Tenim coneixements en molts camps: neurologia, traumatologia, pediatria… Per això la fisioteràpia és un grau universitari. Per tant, el camp d'actuació del fisioterapeuta és molt variat. Podem estar amb nens amb problemes d'estimulació i contribuir amb l'equip multidisciplinari perquè millori en psicomotricitat, per exemple. Des del camp de la traumatologia, podem prevenir afeccions per desgast com ara l'artrosi o l'artritis o recuperar una lesió lligamentosa o muscular, o una fractura. Per tant, el fisioterapeuta d'avui dia té una formació molt completa i ja ha deixat de ser qui fa fregues i posa embenats, per passar a tenir un paper molt important a nivell preventiu, de manteniment i de tractament. Podem treballar en escoles (on falten molts fisioterapeutes), en centres esportius, en hospitals o en residències de gent gran, entre d'altres.
França segueix sent un referent en el camp de la fisioteràpia?
Sí, tot i que a dia d'avui estem a un nivell més semblant quant a gent capaç i amb una vàlua important a nivell curricular, d'estudis i d'activitat, però encara hi ha molt més reconeixement allà que aquí. Això allà ho han sabut fer molt bé, són pioners en el món de la kiné. I crec que és molt interessant aquesta relació que podem tenir amb els francesos perquè els tenim força a prop i ens poden ajudar molt. Ells han avançat molt en el camp de la prevenció, especialment en les empreses. Per exemple, els hotels Ibis volen que es faci una prevenció als seus treballadors. Aleshores, un fisioterapeuta els visita, els fa un reconeixement i els dóna els consells pertinents en funció de cada lloc de feina i les activitats que hi desenvolupen. Hem escurçat la diferència però encara queda molt per fer, i és bo que tinguem present l'exemple francès per emmirallar-nos i fer coses que allà ja sabem que funcionen.
Com està el món de la recerca en fisioteràpia?
Cada vegada hi ha més doctors, i cada vegada més gent que té pensat dedicar-se a la investigació, i crec que és un gran pas de cara a avalar la nostra professió.
També es dedica a la docència. Com hem de formar un bon fisioterapeuta?
Hem de fer que siguin conscients que un bon fisioterapeuta es forma cada dia i en cada moment. Mai arribarà el dia en què ja ho sapiguem tot, en què puguem deixar de formar-nos o d'explorar nous camps. La nostra professió és una professió viva, que requereix formació contínua al llarg de tota la nostra vida laboral. No existeix la fase de manteniment, o millores, o empitjores; per tant, el fisioterapeuta ha d'estar contínuament progressant i millorant. També crec que un bon docent ha d'emocionar. Les persones que són a classe han de sentir aquella sensació que el professor els dóna el que esperen i volen, han de sentir que volen emmirallar-se en el seu professor.
Què valora més del seu pas com a estudiant per Blanquerna ara que és fisioterapeuta professional?
Recordo els seminaris. Sóc de la segona promoció de Fisioteràpia i, aleshores, els seminaris eren un mètode molt innovador: grups molt petits on fèiem tota la part pràctica del grau, res de classes amb cent persones. I, després, dedicant-me a aquest món, m'he adonat que és aquest mètode d'ensenyament el que més aporta i millor funciona, el que utilitzen ara molts centres educatius. Ahir era en un curs per a pedagogs a París i el mètode era exactament aquest: grups de quatre o cinc persones en què treballes una matèria, fas una o dues pluges d'idees, ho poses en comú, després ho exposes, etc. El primer any no enteníem aquest mètode i a segon i tercer era l'assignatura que més esperàvem perquè era on vèiem fructificar tot el que estudiàvem.
|
|
|
|
|
|
Publicació electrònica mensual. Gabinet de Comunicació Blanquerna - Universitat Ramon Llull
Coordinació: Anna Roig annarl@blanquerna.url.edu
Redacció: Anna Roig i Laura González lauragm9@blanquerna.url.edu
|
|
|