|
Diversitat religiosa
|
|
Anna Eva Jarabo és professora de l'Àrea d'Humanitats de la Facultat de Piscologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL.
|
"No hi haurà pau entre les nacions sense pau entre les religions."
Hans Küng, Parlament de les Religions del Món, Chicago 1993.
Segons les profecies vuitcentistes de la secularització, el món esdevindria cada cop més i més racional. Les idees religioses, enteses com a supersticions, es tornarien decadents i desapareixerien inevitablement i irreversible. La religió no tenia res a fer davant l'avenç científic i tecnològic.
El 1981 el sociòleg Joan Estruch, en un article a la revista Enrahonar, de la UAB, qüestionava la validesa d'aquest mite fatídic. El Dr. Estruch intuïa el que actualment ja es dóna per consolidat: l'emergència i la rellevància arreu del món de la religiositat. Mar Griera, investigadora de l'ISOR, escrivia l'any passat un interessant article en què analitzava les transformacions més rellevants que s'han produït en els darrers trenta anys en la religiositat a Catalunya i com aquestes transformacions minen definitivament el paradigma de la secularització.
A casa nostra la diversitat de religions és un fet irrefutable. Aquesta diversitat ha anat en augment, tal com es corrobora amb les últimes dades del Mapa de les religions a Catalunya, elaborat per l'equip d'ISOR de la UAB, amb dades recollides des de 2001 que inclouen tots els centres de culte repartits per tota la geografia catalana. Algunes comunitats religioses conviuen a Catalunya des d'inicis del segle XX, i estan a punt de celebrar els cent anys (adventista, comunitat israelita de Barcelona, esglésies evangèliques, testimonis de Jehova); altres han augmentat considerablement amb el moviment migratori de les darreres dècades (esglésies ortodoxes, musulmans magrebins i pakistanesos, budistes), i més recentment han aparegut noves organitzacions i llocs de culte de tradicions poc presents fins ara en el nostre territori (sikhs, coptes, hindús, taoistes, o les esglésies pentecostals africanes). Estruch, comentant aquest mapa en La diversitat religiosa a Catalunya, defensa que, tot i que no hem assolit la plena normalització de la diversitat religiosa, estem avançant en aquesta direcció.
Per a molts de nosaltres i dels nostres conciutadans, la religió és un tret identitari i de pertinença molt important, i la seva influència no es limita a l'esfera privada, sinó que també es vol manifestar públicament. El reconeixement d'aquesta pluralitat en l'àmbit públic planteja nous reptes. En els darrers decennis els diferents organismes de la Generalitat han vetllat perquè el dret de llibertat religiosa sigui efectiu. Des de diferents governs s'ha apostat per la cooperació de l'administració amb totes les confessions religioses. Impulsat pel Consell Evangèlic de Catalunya, l'any 2000 es va crear la Direcció General d'Afers Religiosos, amb la finalitat de mantenir un diàleg més fluid amb les diferents religions i d'atendre-les amb més cura. Des d'aquest organisme s'estableix el 2011 el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, presidit pel Dr. Torralba. Del treball d'aquests catorze anys, en destaco la seva persistència a fer conèixer en profunditat aquesta riquesa religiosa. És el cas de les guies que orienten les persones que gestionen la diversitat en l'àmbit funerari, en l'àmbit hospitalari, en l'àmbit penitenciari i als centres educatius. Aquestes guies tenen el suport dels mediadors de les diferents confessions que actuen en aquests àmbits. Per combatre el desconeixement que comporta prejudicis i conflictes, aquest curs s'han engegat una sèrie d'interessants jornades formatives per a tècnics i funcionaris de tot el territori català.
El diàleg interreligiós
Tanmateix, la pluralitat de creences no sempre és font de conflictes. També ha facilitat la interacció i l'entesa entre diferents comunitats que, altrament, no tindrien cap mena de contacte. El 2004 es va acollir a la ciutat de Barcelona el Parlament de les Religions del Món, dins el Fòrum Universal de les Cultures. Aquest encontre internacional va ser un impuls definitiu per a la creació de la Xarxa Catalana d'Entitats per al Diàleg Interreligiós. No totes les confessions hi són representades, ni totes participen amb la mateixa intensitat, però es van assolint petites fites: es dedica temps a l'estudi i l'aprofundiment del coneixement mutu; s'han creat àmbits de silenci i contemplació en alguns llocs de culte. El que preval és la voluntat i l'esforç de voler entendre's i d'enriquir-se mútuament. El repte rau a arribar a un nombre més alt de membres implicats i conscienciats en aquest diàleg dins de cada comunitat i fer extensiva la xarxa a totes les confessions presents a Catalunya.
La diversitat a l'aula
Les escoles i els instituts són un dels llocs de trobada de la diversitat de comunitats que formen la nostra societat complexa i plural. El mestre no sols ha de vetllar per la convivència pacífica dins l'escola (sortosament a poques escoles hi ha greus conflictes religiosos). El repte més difícil és el de fer que cada alumne creixi i es desenvolupi com a persona des de la seva realitat familiar i cultural. Això implica l'acceptació de l'alumne amb tota la seva complexitat, amb les múltiples identitats que el configuren. Perquè l'alumne pugui desenvolupar totes les seves potencialitats, tot el que està cridat a ser, caldrà evitar triar entre el seu "ser sikh "o "ser català," per exemple. Aquestes dicotomies entre el que es viu a casa i el que es promou a l'escola pot generar moltes inseguretats i confusions sobre què és el que realment s'espera d'ell. Serà bo, doncs, reforçar la seva singularitat: ell és un sikh català o una musulmana catalana. Un alumne únic i irrepetible, com qualsevol dels altres de la classe, com qualsevol persona. La seva aportació i la de la seva família és vàlida perquè, a través de la seva espiritualitat, de la seva ètica, de la seva cosmovisió, contribueix a millorar la nostra societat.
Els nostres futurs mestres ajudaran a construir els ciutadans de demà. D'ells dependrà en bona part que cada un dels seus alumnes pugui reeixir en l'aula multicultural i plurireligiosa.
|
|
"Els nostres futurs mestres ajudaran a construir els ciutadans de demà. D'ells dependrà en bona part que cada un dels seus alumnes pugui reeixir en l'aula multicultural i plurireligiosa"
"La pluralitat de creences no sempre és font de conflictes. [...] El que preval és la voluntat i l'esforç de voler entendre's i d'enriquir-se mútuament"
|
|